Monthly Archives: Novembre 2019

1

Category : Literatura , Sin categoría

                La bicicleta m’havia dut per aquella carretera sense jo voler, una vegada començava a pedalejar  em deixava dur. Clar que tinc sempre una ruta: he de tornar a casa però quan el rellotge no em pressiona puc triar la ruta programada o improvisar i això m’ajuda a pensar.

                Des de lluny ja em va cridar l’atenció el vehicle policial, a la vora del camí una pick-up marró parada i davant les llums blaves intermitents del cotxe verd i una mena de soldat armat apuntant al terra amb la seua metralleta fent-me senyals per a que no em detinguera. Mirant-lo em vaig distreure, la carretera sense asfaltar va treure una pedra del no-res amb la que vaig entropessar, el bac va ser inevitable.

                Em vaig alçar de cop, sense donar oportunitat a aquell energúmen a tocar-me. I aleshores vaig veure a un xicot apurat, donant explicacions a un altre guardia civil, mentre un tercer pegava colps a la finestra tancada del cotxe fent enrabiar el gos que hi havia a dins. L’animal lladrava desesperat, sensen entendre, ell tampoc, res del que passava.

                -Circuli! –em va dir l’home armat.

                -Qué passa ací? –vaig encartar a contestar jo tota inconscient.

                -Res que li importe. Circuli li he dit.

                -No vull.

                -No es pot quedar ací, a no ser que siga la seua advocada.

                -Soc la seua advocada. –vaig dir atrevida, traient de la butxaca del maillot una cartera i ensenyant-li el meu carnet d’advocada.

                El xicot em mirava atònit, jo estava paralitzada, aleshores vaig llegir un “Enric” a l’adhesiu que portava la part trassera de la camioneta.

                -Enric, no et preocupes, jo me n’encarrego.

                Aleshores el policia amb més galons que havia estat agobiant al xicot em digué:

                -En realitat ell és el germà d’Enric… que és a qui busquem. Vosté el coneix?

[…]